Els segadors van sortir de Sant Andreu. L’església de Sant Andreu del Palomar amaga un capítol simbòlic de la història de Catalunya. Darrera una porta s’accedeix a les runes de la Capella dels segadors. Allà es van congregar el 22 de Maig de 1640 un números grup de segadors abans de dirigir-se a Barcelona per iniciar la famosa revolta del Corpus de Sang.

A 1843, durant la guerra de les jamancies, es va viure un autèntic horror a Barcelona. La ciutat va quedar amb una tercera part dels seus edificis destrossats. Avui podem veure un projectil de canó incrustat a la façana de l'edifici que fa cantonada al carrer Sòcrates amb carrer Gran de Sant Andreu, coneguda com "La casa de la bomba". Els actuals propietaris de l'edifici, la Cansaladeria Puig, confirmen la història però reconeixen que va haver-hi una restauració de l'edifici el 1909 i que possiblement els propietaris de llavors agafessin la bala de canó i la posessin de nou a la façana. Aquesta Bala fou una de les tantes que van caure a Sant Andreu durant el bombardeig de 1843.

La masia de Les Carasses (avui en dia l’escola pública Ignasi Iglesias) pot ser el millor exemple de la vida rural de Sant Andreu de Palomar. La vitalitat pagesa del poble es pot valorar gràcies a les seves 159 masies documentades, de les quals només resten en peu una vintena. Ens serveix per il·lustrar en la nostra memòria com el teixit social de pagès va marcar la identitat posterior de poble.

Un mosaic dissenyat per Antoni Gaudí decora tot el terra de l’església de Sant Pacià, al carrer de les Monges del barri de Sant Andreu. Es tracta d’un dels primers treballs que va elaborar el reconegut arquitecte i artista. De fet, el mosaic és d’estil neoclàssic, i dista bastant de l’obra modernista més coneguda de l’autor.

El passat industrial del barri de la Sagrera està molt vinculat a l’antiga fàbrica Pegaso, dedicada a la producció de vehicles fins a l’any 1970. Un cop va tancar les portes, els veïns en van reclamar els terrenys per al barri i van aconseguir que l’espai transitat abans pels obrers es convertís en un gran parc obert a tothom.

Al carrer de la Sagrera encara roman en peu la portalada que donava accés a la fàbrica, i que avui és l’entrada principal al pulmó verd del barri.

Les sirenes que marcaven les hores d’entrada i sortida dels treballadors de la Fabra i Coats eren també les sirenes que regulaven la vida del poble de Sant Andreu. L’empresa de filatures Fabra i Coats va esdevenir el gran centre de producció per als andreuencs, i a principis del segle XX, Ca l’Alzina, també coneguda com a Can Mamella, donava feina a més de 1.500 persones. La Fabra i Coats estava ubicada en un recinte industrial que ocupava dues illes senceres que, avui, gràcies a l’acció veïnal, s’han convertit en un espai recuperat per als ciutadans, amb 30.000 metres quadrats que acullen un gran centre cultural i social.

L’empresa de filatures va néixer el 1839, però no va ser fins al 1903, quan es va fusionar amb l’empresa escocesa J&P Coats, que va prendre el nom pel qual va ser coneguda arreu, la Fabra i Coats, i va adoptar un model empresarial sorprenent per a l’època, perquè va importar millores per als treballadors, com ara les vacances pagades, les escoles bressol al recinte o l’assistència sanitària.

Llum, ventilació i higiene. Aquestes van ser les tres premisses fonamentals per a la construcció durant la Segona República dels pisos de la Casa Bloc, un conjunt d’habitatges per als obrers, que aleshores encara vivien en barraques als barris industrials de Sant Andreu. Es va projectar la construcció de 200 habitatges, en els quals els arquitectes Josep Lluís Sert, Joan Baptista Subirana i Josep Torres Clavé, integrats en el moviment racionalista i membres del GATCPAC (Grup d’Artistes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània), van voler crear un entorn net, clar i assequible que fes la vida més fàcil als treballadors.

Lloc: C. de l’Almirall Pròixida amb el Pg. de Torras i Bages

Sant Andreu de Palomar és el nucli històric de l’actual districte de Sant Andreu i va mantenir la condició de municipi fins el 1897, quan un reial decret l’annexionà a la ciutat de Barcelona. El fet d’haver estat una antiga vila dóna a Sant Andreu una identitat pròpia molt marcada que s’expressa en el manteniment de moltes tradicions i, sobretot, en la festa major.

Un altre tret distintiu del barri és una vida associativa rica i variada. Compta amb un bon reguitzell d’entitats centenàries, com el Centre Cultural els Catalanistes o el Casal Catòlic de Sant Andreu. Quan arriba la festa major la majoria d’associacions i entitats s’impliquen molt activament en l’organització de tota mena d'actes culturals, lúdics i esportius.

El tret de sortida de la festa major de cada any és l’Esclat Andreuenc, una mostra festiva de la cultura popular del barri, en què participen els gegants, els trabucaires, els diables i els balladors de l’Esbart Maragall. Aquesta entitat també organitza la mostra Sant Andreu Dansa, on s’exhibeixen els balls de totes les seccions. Les colles de diables de Sant Andreu, que al barri sempre han estat nombroses, s’uneixen per organitzar els correfocs.

L'activitat principal dels Tres Tombs de Sant Andreu de Palomar és una passada de bèsties cavalcades o tirant carruatges que fan un circuit per les places i carrers més cèntrics del barri. A mitjan camí, a la plaça d’Orfila, davant l’església, es beneeixen els animals. És una festa amb format de processó, amb un punt de sortida i un d’arribada, i s’hi han mantingut els tres tombs als carrers més cèntrics.

La cavalcada dels Tres Tombs de Sant Andreu se celebra el dissabte més acostat a la festivitat de Sant Antoni Abat, que és el 17 de gener.

Un Nadal més, a Fabra i Coats - Fàbrica de Creació acull La Fàbrica de Joguines a Fabra i Coats, un espectacle de llum, color i molta màgia que emula una jornada de treball a la fàbrica de les joguines des de la qual els Reis Mags d’Orient poden repartir tots els regals la nit del 5 de gener. Es tracta d’un espectacle orientat a un públic familiar que es desenvolupa a mida que es va fent la visita al recinte, a modus d’itinerari de descobriment de la fàbrica de joguines a Fabra i Coats, l’oficina de correus màgica o el gran magatzem on s’ordenen i es guarden tots els regals que es repartiran per la ciutat durant la nit de Reis a tots els nens i nenes.

IMPORTANT: aquest espectacle requereix inscripció prèvia i que els formularis per inscriure`s s’obriran al públic el proper dimarts 13 de desembre a través de barcelona.cat/santandreu i també a través de barcelona.cat/fabricajoguines. Compte: les entrades per a cada passi són unipersonals, de manera que cada membre de la família (fins i tot els nadons) necessitaran el seu passi!